Lluís Grande, cap del Servei de Cirurgia de l'Hospital del Mar, dirigeix el grup de recerca en càncer hepatobiliopancreàtic de l'IMIM-Institut de Recerca de l'Hospital del Mar. Aquest grup treballa en dues gran línies amb les quals busquen solució a un problema clínic comú: com eliminar un tumor hepàtic minimitzant els riscos del pacient.
El tractament més efectiu per eliminar un tumor hepàtic és suprimir la part del fetge afectada. "El fetge està molt vascularitzat, i en tallar-ne un tros es pot perdre molta sang. Per tal d'evitar-ho, tanquem els vasos que porten la sang al fetge, fet que evita una pèrdua de sang massiva, però té com a conseqüència una isquèmia hepàtica de tan sols uns minuts, però amb grans repercussions", explica el cirurgià. Quan la sang torna a circular pel fetge (el que s'anomena reperfusió), les substàncies nocives produïdes a conseqüència de la isquèmia van a parar a la circulació general i provoquen diferents alteracions. Una d'elles pot afectar la capacitat de regenaració del fetge, l'únic òrgan que pot arribar a assolir fins a un 90% del seu volum original.
Lesió per isquèmia-reperfisió
La primera línia de treball del grup es fa en col·laboració amb grupos de l'IDIBAPS i de l'IIBB-CSIC. S'estudia l'efecte de la lesió per isquèmia-reperfusió (LIR) sobre l'organisme i sobre la regeneració del fetge. Per fer aquest estudi es revisen els marcadors moleculars de funcionament hepàtic, de regeneració, i d'inflamació sistèmica i local.
Un petit projecte derivat d'aquest és l'estudi de la repercussió de la LIR sobre la nidificació de cèl·lules mestastàtiques. "En molts casos en què operem el fetge, tractem tumors secundaris que provenen d'un altre teixit. En aquests casos hi ha cèl·lules tumorals circulant. Estudiem si la LIR afavoreix que aquestes cèl·lules s'acabin implantant a d'altres llocs i creïn noves metàstasis", explica Grande. Els cirurgians ja redueixen l'efecte de la LIR a nivell clínic. "Fem servir una estratègia quirúrgica, el precondicionament isquèmic, que vam intrduir a Espanya fa uns vuit anys, i que consisteix en fer petites isquèmies seguides de reperfusions per preparar el fetge per suportar millor la isquèmia fina", ressalta Grande.
Disseny i patent d'un electrode
La segona gran línia del grup, dirigida per Fernando Burdío, és l'aplicació de readiofreqüència amb dos objectius. El primer és fer trasseccions del fetge alhora que es coagulen els vasos sanguinis, per tal d'evitar la pèrdua de sang. El segon és practicar l'ablació del tumor. "Ja hem dissenyat i patentat un elèctrode per a la trassecció i coagulació i un altre per a l'ablació", assegura el cap de grup.
L'aplicació del nou elèctrode de transsecció comporta una disminució significativa de la èrdua de sang i del temps d'intervenció. D'aquesta manera s'eviten transfusions sanguínies durant i després de la cirurgia. Aquesta pràctica comporta una recuperació més ràpida del pacient i una reducció del cost hospitalari.
En el procés d'ablació, l'elèctrode arriba fins al tumor, que rep un corrent acompanyat de perfusió de salí. Aquest mètode té un efecte tèrmic que crema tumors de fins a tres centímetres de diàmetre i permet practicar ablacions més esfèriques i de major volum que les que permetén els altres elèctrodes comercials. En aquesta segona línia, el grup col·labora amb Neptury Systems i amb Medelec, una companyia suïssa que en desenvolupa els prototips. També hi cooperen la Universitat Politècnica de València, la Universitat de Saragossa i la Facultat de Veterinària de Bellaterra.
“Innovation in surgery and the regeneration of the liver”
Lluís Grande, the head of the surgery unit in the Hospital del Mar, directs the hepatobiliopancreatic cancer research group of the IMIM-Parc Salut Mar. This group, consisting of five people, has two major lines of research through which they look for a solution to a common clinical problem: how to remove a hepatic tumour whilst minimising patient risk.
The most effective way to remove a hepatic tumour is to cut out the affected part of the liver.. “The liver is very vascular, and when removing a piece a lot of blood can be lost”, explains the surgeon, “so to avoid this, we close the blood vessels leading to the liver, which prevents massive blood loss, but as a consequence there is a hepatic ischemia, of only a few minutes, but with enormous repercussions”. When the blood starts to circulate in the liver again (known as reperfusion), the harmful substances produced as a consequence of the ischemia end up in the general circulation and cause various changes. One of these can affect the regenerative capacity of the liver, the only organ which can attain 90% of its original volume.
Effects of ischemia-reperfusion injury
The first line of research of the group is undertaken in collaboration with teams from the IDIBAPS and the IIBB-CSIC. They study the effect of the ischemia-reperfusion injury (IRI) on the organism and on the regeneration of the liver both in humans and in experimental models. In order to do this, they review the molecular markers of hepatic function, regeneration and systemic and local inflammation.
One small project derived from this is the study of the impact of IRI on metastatic cell nests. “In many cases in which we operate on the liver, we deal with secondary tumours arising from other tissue. In these cases there are circulating tumour cells. We look at whether the IRI favours these cells ending up implanting in other places and creating new metastasis”, explains Grande.
Surgeons already reduce the effect of the IRI at a clinical level. “We use a surgical strategy, ‘ischemic pre-conditioning’, which we introduced into Spain eight years ago, and which consists of making small ischemia followed by reperfusions to prepare the liver to better withstand the final ischemia”, stresses Grande.
Design and patenting of a scalpel
The second important direction of the group directed by Fernando Burdío, is the application of radiofrequency, with two objectives. The first is to make transections of the liver at the same time as the blood vessels clot, in order to avoid blood loss. The second is to ablate the tumour. “We have already designed and patented one electrode for the transection and clotting and another for the ablation”, affirms the group chief.
The application of the new transection electrode results in a significant decrease in blood loss and intervention time. In this way, blood transfusions are avoided during and after surgery. This leads to faster patient recovery and reduced hospital costs.
In the ablation process, the electrode reaches the tumour which receives an electric current accompanied by a saline perfusion. This method has a thermal effect that burns tumours of up to 3cm diameter and allows more spherical and larger ablations than possible with other commercial electrodes.
In this second, more technological line of research, the group collaborates with Neptury Systems and Medelec, a Swiss company which develops the prototypes, as well as cooperating with researchers from the Polytechnic University of Valencia, Zaragoza University and the Veterinary Faculty of Bellaterra.
|
Ajuts i beques
Gestió de sessions
Tornar
