Roderic Guigó és biòleg, està casat amb una biòloga, i té dos fills de 17 i 13 anys. És un dels pocs científics espanyols que participen de forma activa en el grans projectes internacionals de seqüenciació i identificació genòmica. Fa 15 anys que va començar a treballar a l’IMIM. Actualment dirigeix el programa de recerca en bioinformàtica i genòmica del CRG i és professor de la UPF.
Com va ser la teva experiència durant la tesi doctoral?
En aquells moments no hi havia tanta pressió sobre els doctorands. Durant la tesi jo donava classes de matemàtiques, i també vaig fer la carrera de filosofia... no vaig publicar ni un article!
Però vas aconseguir anar a Boston de postdoc.
Si, vaig estar tres anys al Dana Farber Cancer Institute. Allà és on vaig començar amb l’anàlisi de seqüències, que és el que he fet des d’aleshores. Després vaig estar dos anys a Los Álamos, que és preciós a nivell de natura, però hi havia dies que no veia a ningú!
Quina perspectiva t’ofereix el fet d’estar ubicat al PRBB?
Quan vaig tornar a Barcelona i vaig anar a l’IMIM ja vaig veure una millora en comparació a quan jo feia el doctorat a la universitat. Després, amb la creació del CRG i el PRBB, l’entorn va canviar encara més. El que passa ara aquí era impensable fa només 10 anys. Aconseguim atraure gent increïblement bona.
Quins són els millors moments de la teva feina?
Anar a dormir amb ganes d’aixecar-me al matí per veure si el programa que s’estava executant durant la nit ha funcionat. Igual que la nit de reis quan era petit! Quan em van donar el projecte del NIH per a participar a ENCODE també va ser un moment molt especial, perquè era un gran repte aconseguir-ho des d’aquí.
Com és el teu dia a dia?
El meu dia a dia és el Google Calendar! El que m’ocupa més temps és la comunicació per email i les teleconferències, de les quals en tinc de 3 a 6 per setmana, perquè formem part de molts consorcis internacionals que necessiten comunicar-se amb els EEUU i altres llocs del món.
Com són les classes de bioinformàtica per a biòlegs a la UPF?
Hi ha una resposta binària: hi ha molta gent a qui no agrada i alguns pocs a qui els hi agrada molt. Tinc molt clar que sense la informàtica no hi ha biologia, per això crec que és una obligació moral ensenyar-la i intentar que prenguin consciència de la importància d’aquesta matèria.
Sempre has tingut clar que volies fer recerca?
Després d’una tesi no molt fructífera i uns primers anys de postdoc poc productius vaig plantejar-me si realment valia la pena. Ara torno a tenir una mini-crisi, perquè en pujar d’escalafó jeràrquic científic vas perdent llibertat i tens menys temps per fer recerca directament. Jo, per exemple, fa temps que no programo res! Però d’altra banda, penso que si avui guanyés 15 milions d’euros a la loteria demà estaria aquí fent el mateix.
Què aconsellaries a algú que es planteja fer recerca?
Que no deixin que l’estabilitat professional condicioni les decisions que prenen durant la seva carrera. Si alguna cosa fa falta són científics! Que facin el que creguin que han de fer, després la vida s’arregla sola. I la ciència és una bona feina. Cada vegada és menys una qüestió individual i cal saber treballar en equip, també cal una certa ambició. Però l’ambició autèntica és la d’aconseguir un descobriment de veritat.
“If today I won 15 million Euros, tomorrow I would be here doing the same”
Roderic Guigó is a biologist, he is married to a biologist and has two sons aged 17 and 13. He is one of the few Spanish scientists who actively participate in the large international sequencing and genome identification projects. 15 years ago he started to work at the IMIM. He currently directs the bioinformatics and genomics research programme of the CRG and is a teacher at the UPF.
What was your experience of doing a doctorate like?
At that time there wasn’t so much pressure on PhD students. During my PhD I gave maths lessons and also did a philosophy degree...I didn’t publish a single article!
But you got to go to Boston as a postdoc.
Yes, I was in the Dana Farber Cancer Institute for three years. It was there that I started to do sequence analysis, which is what I’ve been doing since then. Afterwards, I spent two years in Los Álamos, which is gorgeous as regards nature, but there were days when I didn’t see a soul!
What perspective does the fact of being located at the PRBB offer?
When I came back to Barcelona and went to the IMIM, I noticed an improvement with respect to when I was at university. Later, with the creation of the CRG and the PRBB, the environment changed even more. The things that go on here now would have been unthinkable 10 years ago. We attract incredibly good people.
What are the high points of your work?
Going to sleep looking forward to getting up in the morning to see if the programme that was running during the night has worked. It’s the same as the night before Christmas when I was little! When they gave me the NIH project to participate in ENCODE was also a very special moment, because it was a great challenge to get it from here.
What is your day to day like?
My daily routine is Google calendar! The thing I spend most time on is communication via email and teleconferences, of which I have between 3 and 6 each week, because we form part of many international networks which require communication with the EU and other parts of the world.
What are the bioinformatics classes for biologists like at the UPF?
There is a twofold answer: lots of people don't like them and a few like them a lot. It is very clear to me that without information technology there is no biology, for which reason I believe there is a moral obligation to teach it, and try to help them realise this.
Did you always know that you wanted to do research?
After a somewhat unfruitful thesis and the first years of postdoc being not very productive I wondered if it was really worthwhile. Now I am having another mini-crisis, because as you go up in the scientific hierarchy you progressively lose your freedom and you have less time to do direct research. I, for example, haven't programmed anything for ages! But, on the other hand, I think that if today I won 15 million Euros, tomorrow I would be here doing the same.
What advice would you give to someone who was thinking about doing research?
Not to let professional stability affect the decisions they make during their career. If something is missing, it is scientists. That they do what they believe they have to, after that life will sort itself out. And science is a good job. It is increasingly less a question of individuals and it's necessary to know how to work in a team, as well as having ambition. But true ambition: that of making a real discovery.
|
Ajuts i beques
Gestió de sessions
Tornar
