Miquel Porta, nascut a Barcelona l’any 1957 i epidemiòleg a l’IMIM-Hospital del Mar, ha ensenyat a institucions de tot el món, i és coeditor de la European Joaurnal of Clinical Investigation. Fluït en quatre llengües, i pare de tres fills, és també un actiu comunicador per al públic general de resultats científics i del seu significat.
Com va ser la teva carrera?
Sóc metge i epidemiòleg, professor a la Universitat Autònoma de Barcelona des del 1981, i a d’altres llocs. Vaig passar quatre anys als Estats Units, primer com a estudiant de màster i amb una beca postdoctoral i després com a professor. Al 1998 vaig agafar-me un any sabàtic a Harvard. Les estades a l’estranger no haurien de ser cap novetat, però desafortunadament aquí a Espanya no s’han convertit en un costum. Fins i tot avui en dia molts científics sènior no han passat ni un any seguit a l’estranger.
Perquè és tant important passar un temps a l’estranger?
En primer lloc ho recomano personalment, i en segon lloc per raons professionals. Als Estats Units vaig poder gaudir de l’apreciació del lliure pensament, del respecte pel bon estudiant que té un pensament crític i es repta a ell mateix i als altres.
Què fa tant diferent al sistema anglosaxó?
És molt competitiu, però al mateix temps és creatiu i et brinda grans oportunitats. Per exemple, als 27 anys em van oferir una posició d’”assistant professor” a la Universitat de Carolina del Nord. Va ser increïble veure un professor demanar-me permís per seure a les meves classes, i això és normal als Estats Units! Més tard vaig escriure una crítica del “Dictionary of epidemiology”, hi vaig contribuir a la següent edició amb científics de renom i anys després vaig ser escollit editor. Crec que això mai m’hagués passat a Espanya. Per altra banda, l’ambient de treball és molt dur als Estats Units, ja que l’economia té una forta influència sobre la ciència, la qual cosa força un alt nivell i crea una fructífera competència.
Quines dificultats veus a la ciència?
Em preocupa la fragmentació de la nostra recerca en quant a enfocar-nos en una infinitat de petits detalls biològics. Al final intentem unir totes les peces, però fàcilment ens oblidem de la complexitat de les malalties humanes i de les dificultats d’integrar aquests detalls per ajudar als pacients.
És això el que vols dir amb recerca integradora?
Amb una recerca integradora s’aconsegueix el coneixement que cap disciplina individual podria obtenir per ella mateixa. Com a epidemiòlegs clínics som molts bons en integrar diferents nivells de coneixement científic, des de les molècules, a les cèl·lules, fins al nivell fisiològic, les persones, la cultura i l’ambient físic.
Tu dediques molt d’esforç a la comunicació científica.
Hi ha alguns científics de la vella escola que encara no interactuen gaire amb el públic. De qualsevol manera, en medicina i epidemiologia, l’últim propòsit és millorar la salut pública. Per tant, nosaltres tenim la tradició de comunicar els nostres descobriments, intentant marcar diferències al influir activament en les polítiques.
Scientific culture makes the difference
Miquel Porta, born in Barcelona in 1957, is an epidemiologist at the IMIM-Hospital del Mar who has taught in institutions around the world and is coeditor of the European Journal of Clinical Investigation. Fluent in 4 languages, and father of 3 children, he is also very active in communicating scientific results and their meaning to the public.
I am a physician and epidemiologist, teaching at the Universidad Autónoma in Barcelona since 1981, as well as in other places. I spent 4 years in the US, first as a masters student and postdoctoral fellow and later as a professor. In 1998 I took a sabbatical at Harvard. Stays abroad shouldn’t be newsworthy, but unfortunately here in Spain they have not become routine. Even nowadays many senior scientists have not spent a single continuous year abroad.
Why is it so important to spend time abroad?
I recommend it firstly for personal and secondly for professional reasons. In the US I enjoyed the unique appreciation of free thinking, for the good student who thinks critically and challenges himself and others.
What makes the Anglo-Saxon system so different?
It is very competitive and creative, while at the same time giving you amazing opportunities. For instance, aged 27 I was offered a position as an assistant professor at the University of North Carolina. It was amazing to see a full professor asking permission to sit in on my classes, and this is normal in the US! Later on I wrote a book review on the Dictionary of epidemiology, contributed to the next edition along with renowned scientists, and years later I was selected as editor. I think this would never have happened in Spain.
On the other hand, the working atmosphere is very tough in the US, since the economy has a strong influence on science, therefore forcing a high level and creating fruitful competition.
What difficulties do you see in science?
I worry about the fragmentation of our research by going into infinitely small biological details. In the end we try to put the pieces together, but we easily forget the complexities of human diseases and the difficulties of integrating these details into helping patients.
Is that what you mean with integrative research?
With integrative research you achieve knowledge that no single discipline could obtain on its own. As clinical epidemiologists we are very good at integrating different levels of scientific knowledge, starting from molecules, to cells, to the physiological level, the whole person, the culture and the physical environment.
You devote effort to scientific communication.
We have some old school scientists who still do not interact much with the public. However, in medicine and epidemiology the ultimate aim is to improve public health. We have a tradition of communicating our findings, making a difference by actively influencing policies.
|
Ajuts i beques
Gestió de sessions
Tornar
