Cristina Pujades estudia el desenvolupament del Sistema Nerviós Central. Aquesta biòloga, nascuda a Mataró, es va llicenciar i doctorar a la Universitat de Barcelona. Després de quatre anys al “Dana-Farber Cancer Institute” de Harvard i vuit més a Paris, va tornar a Barcelona fa vuit anys per endegar el seu propi grup al CEXS-UPF, on és professora agregada. Actualment forma part de l’equip de direcció del departament.
Quan vas sentir la passió per la ciència?
Va anar apareixent. Vaig estudiar biologia i em va agradar la barreja de raciocini i de creativitat de la ciència.
Després del doctorat vas marxar a l’estranger – perquè?
En aquell moment aquí no hi havia gaires laboratoris; en acabar tots marxàvem. De fet, el dia que llegíem la tesi ens regalaven una bossa de viatge! Crec que és una experiència personal fantàstica.
Què et va fer tornar a Barcelona?
Vaig saber d’una universitat pública diferent, la UPF, i d’un nou projecte, el PRBB, i em va semblar interessant. Estic encantada d’haver-me implicat en aquesta aventura.
Què opines de la recerca a Catalunya, en comparació a la de fora?
Ha millorat, però queda molt a fer. A Barcelona hi ha llocs on es fa ciència en bones condicions, però son aïllats. En la majoria dels casos manquen tant infraestructures com recursos humans. Cal millorar les condicions per poder reclutar als millors científics, i canviar la visió jeràrquica i inamovible que encara predomina en algunes universitats i centres de recerca.
Un altre problema és que hi ha poca vocació científica. Potser als joves no els atrauen les condicions, i veuen que no hi ha un reconeixement social dels científics.
Què aconsellaries a algú que es planteja fer recerca?
Que si estan realment motivats, s’hi llancin. Fer recerca no és una feina més, es necessita cert grau de passió. Té molts avantatges, però sense motivació i entusiasme a vegades pot ser frustrant.
Com es combina fer recerca amb docència?
Aquí a la UPF és factible, ja que la càrrega docent és menor que a d’altres universitats. A més m’encanta donar classes. Has de posar en perspectiva coneixements molt específics i transmetre’ls.
Des de fa anys també col·labores en projectes de divulgació científica.
Sí, penso que els científics hem d’ajudar a apropar la ciència a la societat. Cada dia hi ha més reptes sobre els quals els ciutadans hem de prendre decisions, per tant cal que la societat estigui ben informada.
Quina ha estat la teva experiència com a dona en el món de la ciència?
No crec que hagi rebut cap tractament diferent pel fet de ser dona. Però el que està clar és que moltes dones fan la tesi i molt poques arriben a caps de grup. Al CEXS som 9 professores amb plaça estable, i 40 homes!
I quina és la causa?
No hi ha una única causa. Un fet és que l’època quan hom de ser molt productiu coincideix amb el rellotge biològic de les dones, i no hi ha ajuts per conciliar la recerca a alt nivell amb la maternitat. Per altra banda, vivim en una societat amb comportaments sexistes adquirits, també per part de les dones.
També és cert que, per triomfar en el món de la recerca, s’ha de ser molt competitiu i fins i tot agressiu. Moltes dones no ens sentim còmodes amb aquests comportaments; el repte seria introduir en aquest món maneres de fer diferents.
“We need to change the immovable vision of universities and research centres”
Cristina Pujades studies the development of the Central Nervous System. This biologist from Mataró, graduated and got her PhD at the Universitat de Barcelona. After four years at the “Dana-Farber Cancer Institute” at Harvard, and eight more in Paris, she returned to Barcelona eight years ago to start her own group at the CEXS-UPF, where she is associate professor. Currently she is also part of the director’s team of the department.
When did you first feel the passion for science?
It just came along. I studied biology and I liked the mixture between reasoning and creativity that is science.
After your PhD you went abroad - why?
There weren’t so many laboratories here at the time; there was no choice, we all left when we finished our PhD. I think it’s a fantastic personal experience.
What made you return to Barcelona?
I heard about a different public university, the UPF, and about a new project, the PRBB, and it sounded interesting. Now I’m delighted to be part of this adventure.
What’s your opinion about research in Catalonia, compared with abroad?
It’s improving, but there’s still a lot to do. Here there are isolated places where science is done in good conditions, but in general, both infrastructures and human resources are lacking. Conditions need to improve in order to recruit the best scientists and change de hierarchical and fixed vision that still prevails in some universities and research centres.
Another long term problem is the lack of scientific vocation. Maybe the scientist’s lifestyle and the job conditions aren’t attractive, and young people don’t see a social appreciation of scientists.
What would you advice to someone that is thinking of doing research?
If they are really motivated, they should just go for it. Research isn’t just another job, it needs a certain degree of passion. It has a lot of advantages but without motivation and enthusiasm, it could be frustrating.
How do you combine research with teaching?
Here at the UPF it is possible, because the educational burden is less than in other universities. And I love teaching, it’s very rewarding. You have to put very specific knowledge into perspective.
For a long time you have collaborated in outreach projects.
Yes, I think that scientists must help bring science closer to society. Every day there are more challenges about which citizens have to make decisions, so it’s necessary for society to be well informed.
What has been your experience as a woman in the scientific world?
I don’t think that I’ve received a different treatment just because I’m a woman. But it’s clear that a lot of women do their PhD and very few make it to group leaders. We are 9 women with a stable position at the CEXS, and 40 men!
And what is the reason?
There isn’t a unique reason. For one, the period in which one has to be most productive coincides with women’s biological clock, and there isn’t much help to conciliate high level research with maternity. On the other hand, we live in a society with an acquired sexist behaviour, even from women.
It is also true that, in order to be successful in research, one must be very competitive or even aggressive. A lot of women don’t feel comfortable with this; the challenge will be to introduce different behaviours in the research world.
|
Ajuts i beques
Gestió de sessions
Tornar
