Leopoldo Laricchia-Robbio va néixer a Itàlia fa 41 anys i és pare de dos nens, d’un i tres anys. Des del moment en què va fer el seu post-doc a la universitat de Pisa, s’ha desplaçat des de l’hematologia i l’oncologia a les cèl·lules mare, i d’Itàlia a Alemanya, Suècia, els Estats Units (Bethesda i Chicago), i ara a Barcelona, on treballa com a coordinador científic del CMRB.
Quan et vas interessar per la ciència?
Quan tenia 6 anys vaig demanar un joc de química per Nadal. Tot i que per diferents motius vaig acabar fent estudis clàssics i, fins i tot, vaig començar economia a la universitat, sabia que la meva ànima era científica i immediatament vaig canviar cap a la biologia.
La teva formació com a gerent va començar també força aviat...
En acabar la carrera vaig treballar a un laboratori privat d’anàlisis on, a part de treballar al laboratori, em van ensenyar a fer de gerent, perquè el director s’havia de retirar aviat. Allò va ser un bon entrenament per a la meva actual posició: penso que si vols supervisar algun procés necessites haver-hi treballat a tots els nivells, començant per netejar el laboratori.
Perquè vas deixar el laboratori?
Vaig rebre una trucada del Centre Nacional de Recerca amb una oferta per fer un projecte curt de sis mesos, i vaig pensar, perquè no? I m’hi vaig estar set anys! Vaig fer el meu post-doc allà en oncologia: llavors em vaig mudar a Bethesda durant tres anys i a Chicago durant quatre anys més. Finalment vaig venir aquí.
Perquè vas agafar aquesta posició al CMRB?
Aquest lloc encaixa perfectament amb el la meva passió, els meus estudis i la meva personalitat. M’encanta la ciència però també parlar amb la gent i solucionar problemes. La meva única preocupació era la qualitat de la recerca i l’ambient de treball. Però vaig quedar molt impressionat pel CMRB i el PRBB. El nivell és molt bo, la gent molt competent i eficient i m’agrada com està estructurat el centre.
En què consisteix la teva feina?
La meta és coordinar la gent i els projectes, assegurar que les coses funcionin eficientment. Tinc reunions individuals cada setmana amb tots els investigadors a càrrec de diferents projectes i parlem de problemes recents. També tenim reunions setmanals amb Izpisúa, el director del CMRB.
Quin és el repte científic del CMRB?
El repte més complicat serà aconseguir cèl·lules pluripotents segures per ser utilitzades en clínica. Crec que en dos o tres anys tindrem eines suficients per tenir cèl·lules pluripotents segures desenvolupades en condicions GMP. A partir d’aquest moment haurem de tractar amb els polítics, l’administració, els comitès ètics, etc.
Què li diries a algú que està pensant en fer recerca?
Que es pregunti si està veritablement decidit, perquè no ho tindrà fàcil. Ha de saber que sentirà frustració i serà pobre, considerant tota la inversió que haurà posat a la seva educació... llavors si vol ser científic, un no hauria de ser cobdiciós. I cal estar segur d’un mateix i ser crític.
No ho has venut molt bé...
Això és perquè no ho vull pas vendre com una feina normal. Però, per la gent que està realment interessada, hi ha una gran contrapartida... et lleves al matí i estàs feliç d’haver d’anar a treballar. Això no és gaire comú! Bàsicament et paguen per pensar i desenvolupar la teva fantasia.
Quina és la propera per a tu?
Espero estar aquí un bon temps. Però sóc una mica inquiet i he après que la meva vida va en cicles d’uns set anys. Qui sap on serè d’aquí set anys? Penso que m’agradaria fer alguna cosa més directament relacionada amb ajudar a la gent, com estar involucrat en la construcció d’un hospital en un país del tercer món.
“If you want to supervise something you need to know it at all levels”
Leopoldo Laricchia-Robbio was born in Italy 41 years ago, and is the father of two children, 1 and 3 years old. From the moment he did his PhD at the University of Pisa, he has moved from haematology to oncology and stem cells, and from Italy to Germany, Sweden, the US (Bethesda and Chicago), and now Barcelona, where he is working as the scientific coordinator of the CMRB.
When I was 6 years old I asked for a chemistry set toy as a Christmas present. Although for several reasons I ended up doing classical studies and even started economy at university, I knew my soul was science and I immediately changed to biology.
Just after my degree I worked in a private analysis laboratory where, apart from working in the lab, I was trained as a manager, because the director was retiring soon. That was actually a good training for my current position: I think if you want to supervise some process you need to have worked at all levels, starting from cleaning the lab.
Why did you leave that lab?
The Italian National Centre for Research offered me to develop a short research project for 6 months, so I thought why not? I ended up staying there for 7 years! In that period I also did my PhD in oncology. Then I moved to Bethesa for 3 years and to Chicago for 4 years. Then I came here.
Why did you take this position at the CMRB?
This position fits exactly my love, my studies and my personality. I love science, but also love to talk to people and to help in solving problems. My only concern in leaving the US was the quality of research and the work environment I would find in Europe. When I came to Barcelona I was very impressed by the CMRB and the PRBB. The scientific level is great, people are very competent and efficient and I like the way the centre is structured.
What does your job consist of?
The goal is to coordinate people and projects, to make sure things work in an efficient way. I have individual meetings every week with all researchers in charge of the different projects, and we discuss about science and try to solve current issues. We also have weekly meetings with Juan Carlos Izpisúa, the director of the CMRB.
What is the scientific challenge for the CMRB?
The most difficult challenge will be to get safe pluripotent cells to be used in the clinic. I think in 1 or 2 years we will be able to generate safe pluripotent cells developed in GMP conditions. Then of course we will have to deal with the politics, administration, ethical committees, etc.
What would you say to someone thinking of doing research?
Ask yourselves if you are really committed, because it won’t be easy. You have to know you will be frustrated and poor, considering all the investment you have put in your education… so if you want to be a scientist you shouldn’t be greedy. You need to be as confident as critical.
You didn’t sell this very well…
That’s because I don’t want to sell it as a common job. However, for people who are really committed, there is a big counterpart such as waking up in the morning and being happy to go to work. That is not common at all! You are basically being paid to think and develop your fantasy.
What’s next for you?
Hopefully I will stay here for a while. But I am quite restless and I learned that my life goes by cycles of 7 years. Who knows what will I be in 7 years? I think I would like to do something more directly related to helping people, such as being involved in building a hospital in a third world country.
|
Ajuts i beques
Gestió de sessions
Tornar
