En Christian Keysers és el director científic del centre de neuroimatge de l’University Medical Center Groningen (Holanda). Aquest psicòleg francès, alemany i belga de 34 anys i la seva dona Valeria Gazzola, biòloga, treballen junts per intentar entendre les bases neuronals de l’empatia i la seva disfunció. Keysers va venir al PRBB per donar una interessant xerrada sobre les bases neuronals de l’empatia.
Què és el que entenem exactament per empatia?
Hi ha un primer nivell de contagi emocional el qual veiem típicament en nadons, quan un es posa a plorar i els altres també ploren a l’uníson. Després hi ha un altre nivell que és desenvolupa més tard, quan el contagi emocional es converteix en empatia madura. Aleshores puc sentir el que tu sents, tot i que m’adono que no és el meu sentiment. Això pavimenta el camí per al comportament social: quan ajudes a algú la motivació ve donada pel fet que si l’altre persona se sent feliç de nou, aleshores podràs desprendre’t del dolor compartit.
L’empatia és universal?
Naixem amb uns mecanismes que ens fan empàtics. Un sentit ètic comú és el “no hauries de fer als altres el que no vols que et facin a tu”. Els circuïts neuronals de l’empatia han fet que això sigui molt intuïtiu: quan fas alguna cosa a algú, no has de “pensar” si voldries que t’ho fessin a tu, perquè en realitat ja ho “sents”.
Com funciona a nivell neuronal?
Quan fas alguna cosa, certes àrees del teu cervell s’activen. Això inclou neurones del còrtex pre-motor, involucrat en la planificació dels moviments, i del còrtex motor primari, involucrat en el propi moviment. Quan veus algú fent aquesta mateixa cosa, aproximadament el 10% d’aquestes neurones del còrtex pre-motor es reactiven. Se les anomena neurones mirall.
Com estudies l’empatia?
Fem estudis no invasius en humans als quals els ensenyem una imatge d’algú realitzant una acció i gravem la seva activitat cerebral a través d’un escàner mitjançant la MRI funcional. Llavors els fem realitzar la mateixa acció mentre gravem també la seva activitat neuronal, i mirem quines parts del cervell s’activen en ambdós casos.
Amb micos també fem experiments similars, però en lloc de MRI utilitzem microelectrodes. Aquests són introduits al seu cervell, que no és sensible al dolor, per tant el mico no ho nota. Quan el microelectrode és prop d’una neurona enregistra la seva activitat. Podem enregistrar l’activitat d’una sola neurona durant una hora.
Perquè algunes persones son més empàtiques que d’altres?
No ho sabem, però pensem que hi ha molts nivells d’empatia i que això té un sentit a nivell de l’evolució. Hi ha circumstàncies en les quals ser empàtic és molt important. Per exemple, els pares han d’adonar-se si els seus fills estan patint per poder-los ajudar. Però hi ha casos com quan has d’anar a caçar, o a la guerra, i has de poder matar. Llavors és necessari ser capaç de desprendre’s de l’empatia.
Sembla doncs que necessitem un equilibri. Massa empatia pot ser negativa?
En realitat, els nostres estudis demostren que quan les persones amb autisme observen una expressió emocional, activen més àrees del cervell en comparació amb el que fa la gent no autista. Creiem doncs que es veuen aclaparats amb les emocions dels altres. Això és just el contrari de la visió que es té de que la gent amb autisme no ‘sent’ tant com la gent normal. A l’altre extrem hi ha els esquizofrènics, que activen menys àrees del cervell, fent-los més indiferents a les emocions dels altres.
Parla’ns sobre la teoria del somriure…
Quan veus algú somrient-te, normalment també somrius. D’això se’n diu mímica facial, i tendeix a millorar el teu humor. Si somrius, et tornes més feliç. Com dic, el somriure és més barat que els antidepressius.
Smiles are cheaper than antidepressants
Christian Keysers is the scientific director of the Neuro-Imaging-Center of the University Medical Center Groningen (Netherlands). This French-German-Belgium 34-year old psychologist and his wife Valeria Gazzola, a biologist, work together to try to understand the neural basis of empathy and its dysfunction.
Keysers came to the PRBB to give an exciting talk about the neural basis of empathy.
What exactly do we understand by empathy?
There’s a first level of emotional contagion which is seen very typically in babies, when one starts crying and they all cry in unison. Then there’s a layer that develops later on, when emotional contagion becomes mature empathy. Then I can feel what you feel but I realise it’s not my feeling. This paves the way for social behaviour, when your helping someone is motivated by the fact that if the other person feels happier again you will get rid of your shared pain.
Is empathy universal?
We are born with a mechanism that makes us empathic. An ethical common sense is that “you shouldn’t do to others what you don’t want them to do to you”. The empathy neural circuits have made this very intuitive: when you do something to someone, you don’t have to “think” whether you would like that to be done to you, because you actually “feel” it.
When you do something, certain areas of your brain are activated. This includes neurons at the pre-motor cortex, involved in the planning of the movement, and at the primary motor cortex, involved in the movement itself. When you see someone doing that same thing, about 10% of these neurons from the pre-motor cortex are reactivated. These are called mirror-neurons.
We do non-invasive studies in humans in which we show them an image of someone doing an action and record their brain activity in a scanner by functional MRI. Then we make them perform that same action while we again record their activity, and we see what parts of the brain are activated in both cases.
With monkeys we do very similar experiments but instead of MRI we use microelectrodes. These are plunged into their brain, which is not pain sensitive, so the monkey doesn’t feel it. When the microelectrode gets close to a neuron it records its activity. We can record the activity of a single neuron for up to 1h.
Why are some people more emphatic than others?
We don’t really know, but we think there is a continuum in empathy and it makes sense, evolutionary. There are circumstances in which being empathic is very important. For example parents have to realise if their children are suffering in order to help them. But there are cases in which you have to go hunting, or to war, and you have to kill. Then it is necessary to be able to detach yourself from empathy.
So it seems we need a balance. Can too much empathy be a bad thing?
Actually, our studies show that when people with autism view an emotional expression they activate more areas in the brain than control people do. We think that they are overwhelmed with the emotions of others. This is contrary to the usual view that people with autism cannot feel like normal people. On the other extreme, schizophrenics activate less areas of the brain, making them more indifferent to other people’s emotions.
Tell us about the smile theory…
When you see someone smiling at you, usually you also smile. This is called facial mimicry, and it tends to improve your mood. If you smile, you become happier. As I say, smiling is cheaper than antidepressants!
|
Ajuts i beques
Gestió de sessions
Tornar
