Thomas Graf va néixer a Viena fa 63 anys i va créixer a Veneçuela fins als 18 anys. Des de llavors ha viscut a Alemanya, Australia, Suïssa, els EEUU i finalment a Catalunya, on actualment treballa al CRG. Casat (tres vegades) i amb 5 fills amb edats compreses entre els 5 i els 41, Graf ha estat capdavanter en moltes descobertes científiques.
Quan vas començar a interessar-te per la ciència i perquè?
Tenia passió per col·leccionar orquídies i vaig conèixer un investigador que també estava boig pel mateix. Ell em va fer sentir per primer cop l’entusiasme per la biologia moderna i vaig acabar treballant durant dos estius al seu laboratori. Tenia 16 anys.
Després et vas traslladar a Alemanya.
Sí, em va recomanar a un col·lega seu a l’Institut Max Planck a Tuebingen, on hi vaig fer el Doctorat en retrovirus portadors d’oncogens. Després d’un post doc a Duke vaig tornar al Max Planck a muntar el meu propi grup.
Quina ha estat la teva millor contribució a la ciència?
A la dècada dels 80 vaig descobrir que eren necessaris al menys dos oncògens per causar la leucèmia aguda- el principi de cooperació dels oncògens. Després, als anys 90, com a coordinador a l’EMBL, una de les meves principals descobertes va ser que els llinatges cel·lulars venen especificats per l’acció antagonista dels factors de transcripció (FT), la qual cosa actualment és considerada un principi universal.
Vas estar a l’EMBL 15 anys... i després vas tornar als EEUU, a Nova York.
Sí, a l’Albert Einstein College of Medicine, on vam dur a terme la trans-diferenciació de limfòcits adults a macròfags amb només un FT. Descobrir que aquestes cèl·lules adultes poguessin ser tant plàstiques fou inesperat, i ara estem treballant per descobrir com succeeix.
Com es relaciona això amb la famosa reprogramació de les cèl·lules de la pell en una cèl·lula mare embrionària (ES)?
És la mateixa idea, però nosaltres estem induint canvis directes d’un tipus de cèl·lula a una altra sense haver de passar per una desdiferenciació induïda a cèl·lules ES. La nostra estratègia, si funciona, pot ésser més simple i amb menys risc per a les aplicacions terapèutiques, ja que les cèl·lules ES poden provocar tumors.
Perquè vas venir al PRBB?
Als meus últims anys als EEUU no hi vaig estar gaire a gust per raons polítiques. A més em vaig casar amb una espanyola, així que vaig decidir venir cap a Espanya. El CRG, per la seva ciència d’excel·lència, va ser una tria òbvia. Cada cop que entro al PRBB i al meu laboratori em sento feliç de veure’n l’ambient.
Quin ha estat el millor moment de la teva carrera?
Al 1994 vaig fer que un dels meus estudiants posés un FT eritroide a les cèl·lules mieloides. Esperàvem que així expressessin hemoglobina. Però va canviar completament: no només van adquirir les característiques de les cèl·lules eritroides sinó que van perdre les característiques mieloides. Aquest primer experiment de reprogramació em va sorprendre moltíssim.
I el més difícil?
Després d’estar 3 anys a Nova York encara no tenia cap resultat. Vaig pensar que no podria continuar en ciència.
Quin ha esta el millor consell que has rebut?
Harold Varmus em va dir una vegada: “No necessites ser brillant. Només t’has d’assegurar que tens un sistema biològic amb el que puguis avançar fàcilment. Podràs formular preguntes que mai ningú no ha formulat”
De què t’arrepenteixes?
Potser la raó principal que m’ha impedit fer realment grans descobriments és que en els moments crítics no n’estava suficientment segur. En moltes ocasions he tingut la idea abans que els altres però no he tingut el valor d’endinsar-me en un territori desconegut.
Què aconsellaries als investigadors joves?
Que han de gaudir jugant. Estar oberts a resultats inesperats i disposats a arriscar-se. Gosar posar en dubte el que està publicat i desafiar al seu cap (amb bons arguments!). Seguir la seva curiositat i moure’s.
“To be a successful scientist one needs to play”
Thomas Graf was born in Vienna 63 years ago and grew up in Venezuela until the age of 18. Since then he has lived in Germany, Australia, Switzerland, the US and finally Spain, where he is currently working at the CRG. Married (three times) and with five children with ages ranging from 5 to 41, Graf has been at the forefront of many scientific discoveries.
When did you become interested in science and why?
I had a passion for collecting orchids and I met a researcher in Venezuela who was also crazy about this. From him I heard for the first time about the excitement of modern biology and ended up working for two summers in his lab. I was 16.
Then you moved to Germany.
Yes, he recommended me to a colleague at the Max Planck Institute in Tuebingen, were I did my PhD on oncogene-carrying retroviruses. After a postdoc at Duke I returned to the Max Plank to start my own group.
What has been your best contribution to science?
In the 80s I discovered that at least two oncogenes are required to cause acute leukaemia - the principle of oncogene cooperativity. Then in the 90s, as program coordinator at EMBL, one of my main discoveries was that cellular lineages are specified by the antagonistic action of transcription factors (TF), something nowadays is seen as a universal principle.
You stayed at EMBL for 15 years… and then went back to the US, to New York.
Yes, to the Albert Einstein College of Medicine, where we managed to trans-differentiate mature lymphocytes into macrophages with only one TF. That mature cells can be so plastic was quite unexpected, and we are currently working to find out how it happens.
It’s the same idea, but we are inducing direct changes from one cell type into another without having to go through an induced de-differentiation to embryonic stem (ES) cells. Our strategy, if it works, might be simpler and less risky for therapeutic applications, since ES cells can cause tumours.
Why did you come to the PRBB?
In my final years in the US I was not very happy for political reasons. I also had married a Spanish wife, so it made sense to come to Spain. Because of its excellent science, the CRG was an obvious choice. And every time I walk into the PRBB and my lab it makes me happy to see the setting.
In 1994 I asked one of my students to put an erythroid TF into myeloid cells. We expected that they would now express hemoglobin. But they completely changed: not only they acquired erythroid characteristics but they also lost their myeloid ones. This first reprogramming experiment blew me away.
And the most difficult one?
After being in New York for 3 years I still had no results to speak of. I thought I wouldn’t be able to stay in science.
What’s the best advice you have ever received?
Harold Varmus once told me: “You don’t need to be brilliant. Just make sure you have a biological system with which you can advance easily. You will be able to ask questions no one has asked before”.
What’s your biggest regret?
Perhaps a major reason that prevented me from making truly big discoveries is that at critical moments I was not confident enough. On several occasions I had the right idea before others, but I did not have the guts to venture into totally unfamiliar territory.
What would be your advice to young researchers?
You must enjoy playing. Be open to unexpected results and willing to take risks. Dare to doubt what's published and to challenge your boss (with good arguments!). Follow your curiosity and move around.
|
Ajuts i beques
Gestió de sessions
Tornar
