La memòria constitueix una funció cerebral fascinant de la qual depèn, en bona part, el que som i el que fem.
En les parts més profundes del cervell existeixen unes estructures c’especial rellevància per la memòria, els hipocamps. Els hipocamps actuen com una porta d'entrada que permet la gravació de la memòria a l'escorça cerebral. Quan es lesionen definitivament, la persona deixa de formar noves memòries però és capaç de recordar el que ja té gravat. Aquest fet crida l'atenció, ja que és difícil d’entendre que el pacient sigui capaç de recordar coses de la seva joventut però incapaç de recordar el que va fer el dia anterior.
La memòria posa de relleu un principi biològic general: qualsevol conducta d'un organisme és el resultat d'una organització jeràrquica: molècules, sinapsis, neurones, circuits neuronals, connexions entre circuits, i finalment el comportament. Tot aquest conjunt es modifica constantment a través de les experiències viscudes. La creació de memòries és el resultat de determinades connexions (sinapsis) de l'escorça cerebral.
Amb tants agents actuant podem dir que, igual com la memòria, la recerca sobre la memòria requereix de la mateixa cooperació per funcionar, és necessàriament multidisciplinària.
Studying memory
The memory is a fascinating brain function: what we are and what we do greatly depends on it.
In the deepest part of the brain a structure exists that has special relevance for memory, the hippocampus. The hippocampus acts as a gateway that allows the recording of memory in the cerebral cortex. When it is definitely injured, the person ceases to form new memories but he or she is still able to recall what was already recorded. This fact is sometimes difficult to understand: how patients are able to remember things from their youth but unable to remember what they did the previous day.
Memory highlights a general biological principle: any behaviour of an organism is the result of a hierarchical organization: molecules, synapses, neurons, neural circuits, connections between circuits, and ultimately behaviour. This whole organization changes constantly through the experiences that we live. Creating memories is the result of certain connections (synapses) of the cerebral cortex.
With so many actors involved we can say that, like memory, research on memory requires the same cooperation to work, and it is necessarily multidisciplinary.
|
Ajuts i beques
Gestió de sessions
Tornar
