Totes les cèl·lules d’un individu tenen els mateixos gens. Fins i tot els gens que hi ha en una cèl·lula humana i una de ximpanzé són iguals en un 99%. Com és, doncs, que el resultat és tan diferent? Com és que una cèl·lula de l’ull i una del fetge tenen funcions tan diferenciades? La resposta està, en part, en l’expressió gènica. Una cosa és que els gens siguin presents en una cèl·lula, i una altra de diferent que “s’expressin”, o sigui, que estiguin activats. És la combinació de quins gens estan actius i quins inactius el que fa que cada cèl·lula sigui diferent.
Per tal que un gen s’expressi, o sigui, per tal que es converteixi en una proteïna, cal primer de tot que una determinada combinació de proteïnes anomenades factors de transcripció reconeguin una part del gen, el promotor, i s’hi uneixin. Des d’aquí cridaran al següent protagonista, l’RNA polimerasa, un enzim que farà una còpia del gen en forma d’ARN. Aquest ARN missatger es modificarà mitjançant l’splicing o empalmament, i es traduirà per donar lloc finalment a una proteïna.
Es coneixen aproximadament uns 2000 factors de transcripció humans, la qual cosa vol dir que un 10% de tots els nostres gens pertanyen a aquesta família, la més gran de les famílies proteiques. Poden ser activadors o repressors de l’expressió dels gens, però tots ells es caracteritzen per la seva habilitat d’unir-se a l’ADN. Solen treballar en equip, ja que cada gen és reconegut per diversos factors de transcripció. Així, el que activa cadascun dels nostres gens de forma específica en un moment i lloc donats, és la combinació precisa d’una petita proporció d’aquests 2000 factors.
How are genes activated?
All the cells in an individual contain the same genes. And the genes of a human cell and a chimpanzee cell are 99% identical. How is it possible, then, that the result is so different? Why do a cell from the eye and one from the liver work in such different ways? The answer lies, in part, in the gene expression. That genes are present in a cell and that they are expressed, that is, activated, are two very different things. It is the combination of which genes are active and which ones are inactive that makes each cell different.
For a gene to be expressed, and therefore converted into a protein, the first step is the binding of a specific combination of proteins called ‘transcription factors’ to a part of the gene called promoter. From here, these factors will attract the next player, the RNA polymerase, an enzyme which will make a copy of the gene in the form of RNA. This messenger RNA will be modified via splicing and will be translated to give rise to a protein.
About 2000 transcription factors are known in humans. This means that about 10% of all our genes belong to this family, the largest of all protein families. They can be activators or repressors of gene expression, but they all are characterised by their ability to bind DNA. They usually work in teams, since each gene can be recognised by several transcription factors. Therefore, it is the specific combination of a small proportion of these 2000 factors which makes each of our genes to become active at a specific time and place.
|
Ajuts i beques
Gestió de sessions
Tornar
