Tots els éssers vius compartim la mateixa ascendència, que està reflectida a la nostra seqüència d’ADN. És en l’ADN on està escrita la nostra història i els biòlegs evolucionistes l’han estat utilitzant per desxifrar els secrets de l’origen i l’evolució de la vida.
Quan ja es va disposar de les primeres seqüències fa 40 anys, els investigadors van començar a desvetllar les propietats estructurals dels gens i a entendre la seva evolució. Curiosament, el coneixement que la moderna genòmica evolutiva ens està descobrint no és, de moment, conceptualment molt diferent al que els científics ja van començar a obtenir a través de les dades de gens individuals. Excepte que, sense tenir genomes complerts, la nostra imatge del terreny de joc de l’evolució, el genoma, no podia ser tampoc completa: ara que les seqüències completes de diversos genomes han estat desxifrades, els científics saben que hi ha encara molt per aprendre.
A través de les dades pre-genòmiques ja se sabia que els gens i, de vegades, els genomes sencers, poden estar duplicats, que la interrupció de gens per introns pot donar lloc a vàries proteïnes diferents llegides a partir del mateix gen, i que els gens es poden transferir entre espècies. Però el que encara ens manca és comprendre com estan codificades en el genoma les adaptacions de les diferents espècies. Quants canvis en l’ADN han estat necessaris i de quina mena per tal d’afavorir l’aparició d’agulles als cactus o de la intel·ligència en els humans? Més important encara, els investigadors encara han de desenvolupar una metodologia general per tal de ser capaços de respondre a aquestes preguntes. Les bones notícies són que, 150 anys després de la publicació de ”L’origen de les espècies” de Darwin, l’estudi dels genomes ens ha donat finalment una visió àmplia de la matèria prima sobre la que actua l’evolució, els genomes que contenen les respostes a les preguntes de Kipling en el seu famós llibre “Just so stories” sobre cóm el camell va obtenir la seva gepa o el lleopard les seves taques.
How did the leopard get his spots?
All living organisms share the same ancestry, which is reflected in their DNA sequence. It is in the DNA that the history of life is written and evolutionary biologists have long been using it to get at the secrets of the origin and evolution of life.
After the first sequences became available forty years ago, researchers began to unravel the structural properties of genes and to understand their evolution. Curiously, the knowledge that modern Evolutionary Genomics is uncovering is so far conceptually no different than what scientists began to understand from data on single genes. Except that, without whole genomes, our picture of the playing field of evolution, the genome, could never be complete: now that several whole genome sequences have been deciphered, scientists finally understand how much they still have to learn.
From pre-genomics data it was already known that genes and, sometimes, entire genomes, are duplicated, that the interruption of genes by introns can lead to several different proteins being read from the same gene and that genes can sometimes be transferred between different species. But what we still lack is the understanding of how adaptations of different species are encoded in the genome. How many changes and of what kind have occurred in the DNA to have led to the evolution of needles in a cactus or intelligence in humans? Most importantly, researchers have yet to develop a general approach to be able to ask these questions. The good news is that 150 years after Darwin’s “Origin of Species” the study of genomes has finally given us the first overview of the raw material of evolution, which holds the answers to Kipling’s "Just so stories" questions of how the camel got his hump or the leopard got his spots.
|
Ajuts i beques
Gestió de sessions
Tornar
