L’epidemiologia estudia la distribució de les malalties en una població determinada, així com dels factors biològics, ambientals o d'altres tipus que les poden causar.
Podem distingir diverses àrees dins l’epidemiologia en funció del tipus d'exposició analitzat - com ara els factors ambientals (l'aigua o els contaminants de l'aire), la radiació o la nutrició – o els tipus de malalties estudiades - com el càncer, les malalties respiratòries, o els problemes del sistema reproductiu tals com la qualitat de l'esperma o la salut del fetus.
Els epidemiòlegs utilitzen diversos dissenys, com ara assaigs de control aleatori, de cohorts o estudis de seguiment, estudis de casos i controls, estudis transversals o estudis de sèries temporals. Tots aquests models tenen els seus avantatges, per bé que no estan exempts de possibles biaixos. Un d'ells és "el biaix de la selecció", en el qual la mostra utilitzada pot no ser representativa de la població real. Això pot passar quan la mostra està formada per voluntaris, en lloc d’una selecció aleatòria de la població. Un altre seria el "biaix de memòria", atès que els afectats tenen més tendència a recordar una possible exposició que no pas els no afectats. Finalment, el “factor de confusió" és una de les qüestions més difícils d’abordar. Es dóna quan existeixen diversos factors que poden estar associats amb la condició d'estudi (per exemple, el tabac i la dieta), i es fa difícil separar quin d'ells és el veritable factor causal.
Malgrat les seves limitacions, els estudis epidemiològics són molt poderosos: de fet, la majoria del que sabem sobre els efectes del tabac es basa en l'epidemiologia. Tot i així, és important recordar que els estudis individuals donen dades sobre l’associació i no pas la causalitat, i que calen molts estudis per crear un cos d’evidències.
Epidemiologist study the health of populations
Epidemiology is the study of the distribution of diseases in the population and of the biological, environmental or other factors that may cause them.
There are several subfields within epidemiology according to either the types of exposure analysed – such as the environment (e.g. water or air pollutants), radiation or nutrition - or the types of disease studied – such as cancer, respiratory diseases, or problems of the reproductive system, such as sperm quality or health of the foetus.
Epidemiologists use different designs or methodologies, such as randomised control trials, cohort or follow-up studies, case-control studies, cross sectional studies, or time-series studies. These designs have their strengths but they also have some biases that threaten their validity. One of them is “selection bias”, in which the sample used is not representative of the true population. This may happen if the sample is formed by volunteers and not by random selection of the population. Another one is the “recall bias”, which is important when past exposure of the volunteers has to be studied. In these cases, people affected by a disease are more likely than healthy people to remember a past exposure that could have affected them. Last but not least, “confounding” is one of the most difficult issues to deal with. It happens when several factors exist that could be associated with the condition of interest (e.g. smoking and diet), and it is difficult to separate which of them is the real causative factor.
Despite the limitations, epidemiological studies can be very powerful: for example, most of the things we know about smoking are based on epidemiology. But it is important to remember that results of individual studies are about association, rather than causality, and that it is necessary to build up a body of evidence.
|
Ajuts i beques
Gestió de sessions
Tornar
